La presó no és aquest mitjà de rehabilitació amb el que es publicita en termes humanitaris, sinó una necessitat per mantenir la desigualtat i l’explotació de l’ordre social actual. Mercat i Estat són dues cares de la mateixa moneda: mentre un no deixa d’acumular beneficis, l’altre construeix més i més presons, fent d’elles, a més, un lucratiu negoci:
Mà d’obra barata. En això s’han convertit milers de presos a les presons espanyoles. Prop de 12.000 reclusos treballen a canvi de sous ínfims: entre 0,5 € l’hora i entre 80 i 300 € al mes, segons informa la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía. Aquesta explotació va deixar un benefici de 5.000.000 € durant l’exercici del 2012, com indica la memòria de Instituciones Penitenciarias del mateix any.
Sota la disfressa de “Programes d’Inserció”, centenars d’empreses es lucren del treball dels interns. Taules, safates de menjar, lots higiènics, mantes, cobrellits, llençols, són alguns dels productes elaborats dins les presons. El Corte Inglés és una de les empreses espanyoles que ha trobat entre els murs de la reclusió el negoci perfecte: en condicions precàries i a canvi de sous irrisoris els presos fabriquen els mateixos productes que després pagaran de la seva pròpia butxaca.
Els centres penitenciaris s’han convertit en un negoci molt profitós. “El Organismo Autónomo de Trabajo y Prestaciones Penitenciarias (OATPP), dependent de Instituciones Penitenciarias, funciona com una empresa de treball temporal”, explica en un reportatge la revista Atlántica XXII. Així, més de 12.000 reclusos treballen en uns 200 tallers on es violen de forma sistemàtica els drets laborals més bàsics. Sent un negoci tan rendible pel Mercat i per l’Estat, qui voldria acabar amb les presons?
Les presons però, no són només un negoci econòmic. També són un negoci polític. Com més “riquesa” és creava a l’Estat espanyol, més persones pobres eren enviades a la presó. També a Catalunya. Entre el 1980 i el 2010, sobretot com més gran va ser la bombolla financera i més van prosperar els macro negocis que han acabat empobrint a la majoria, el nombre de persones a la presó es va multiplicar per 8. Per què? Se’n diu Guerra de Rics contra Pobres: quan ens parlin del perill de la “petita delinqüència”, preguntem-nos on és la gran criminalitat que roba tots els nostres drets. Si no ho fem, el negoci polític triomfa, el crim econòmic en gaudeix i els de sota ens anem a la brossa.
*Fonts:
· Presos: un negocio muy rentable, d’Irene Casado. LQSomos. 2015.
· Mercado, Estado y cárcel en la democracia española, de Daniel Jiménez. 2016.
